EL BARRI "HELIODORO MADRONA"

      L'Estiu de 1944, les famílies de divuit treballadors del Port d'Alacant rebien les claus dels primers habitatges construïts per a ells dins el recinte portuari.  Onze mesos després, ja disposaven d'un dels vint-i-dos monuments plantats amb motiu de la cel-lebració de les Fogueres de Sant Joan.

     El Barri "Heliodoro Madrona" reb el seu nom en memòria de Heliodoro Madrona Pujalte, empresarí alacantí, propietari de la fábrica de filats "Madrona" i president de la Junta d'Obres del Port d'Alacant (Hui, Autoritat Portuaria) fins a 1944, any de la seva mort.  Durant el seu govern, va començar la construcció de la barriada per als obrers portuaris.

     Els encarregats del projecte van ser Juan Vidal Ramos i Julio Ruiz Olmos i el principal defensor de la construcció del nou barri va ser En Luis Ansorena y Sáenz de Jureba, enginyer-director de la "Junta de Obras del Puerto de Alicante". L'Estructura original preveía la construcció de 90 vivendes, una església i un col·legi per a fills dels treballadors. 

     La reducció presupostària i el trasllat del Sr. Ansorena, van ser el motius per el que el barri es va restar només amb 36 vivendes que es van començar a construir en 1943, en els terrenys de la zona portuaria guanyada al mar en 1917.  En l'estiu de 1944 es van atorgar les primeres 18 vivendes i en desembre del mateix any, el barri Heliodoro Madronaja constava de trenta-sis families.

    LES FOGUERES A "L'HELIODORO MADRONA"

     Com qualsevol grup de veïns desitjosos de celebrar les festes de Juny, en gener de 1945 decidiren inscriure's en la Comisió Gestora, i iniciaren el camí que els conduiria a la construcció i cremà d'una foguera un any després de l'arribada al port.  La contribucuió era de 4 pesetes mensuals, i la primera comisió la van constituir els seguënts membres:

   PRESIDENT D'HONOR: Luis de Ansorena y Sáenz de Jubera

   FOGUERER MAJOR: Elías Emilio Ajo Calvo

   FOGUERER D'HONOR: Heliodoro Madrona Julbe

   CONSELLERS D'HONOR: Gastón Castelló, Vicente Reyes Mas y José Lassaletta

   PRESIDENTE: José Garrido Ródenas

   SECRETARIO: Francisco Berbejal Galvañ

   TESORERO: José Jover Gomis

   CONTADOR: Ramón Más Llorca

   DELEGADO ARTÍSTICO: Luis de Zuloaga Santamaría

  VOCALES: Manuel García Albert, Felipe Samper Chorro, Francisco Caturla Climent, Juan Carrión Martí,    Domingo Valera Muñóz i José Paredes Vera.

   RESUM DE L'ACTIVITAT DE LA FOGUERA CAÑAETA PEIXET (1945-1956)

 1945:

- President: José Garrido Ródenas.

- Bellesa: Maruja Martínez Telesforo. Dama d'honor de la Bellesa del Foc. Dames: Carmen Granja Madrigal i Anita Cotes Ruiz.

- Monument: Canyaeta Peixet, de Vicente Morera Moll. 3er. premi 2ª Categoría

 1946:

- President: José Garrido Ródenas.

- Bellesa: Lolita Gómez Arevalo

- Monument: Plata Barata, de Vicente Morera Moll.

 1947:

- President: José Garrido Ródenas.

- Bellesa: Rosita Corbalán García. Dama d'honor de la Bellesa del Foc.

- Monument: Al son que tocan, bailo, de Ramón Marco

 1948:

- President: José Garrido Ródenas.

- Bellesa: Conchita Lillo García. Dama d'honor de la Bellesa del Foc.

- Monument: Altura Sin grandeza, d'Antonio Hernández Gallego. 2º premio 2ª categoria.

 1949:

- President: José Garrido Ródenas.

- Bellesa: Pepita Picó. Dama d'honor de la Bellesa del Foc.

- Monument: Una interpretación de sonatina, d'Antonio Hernandez Gallego.

 1950:

- President: José Garrido Ródenas.

- Bellesa: Carmen Serrahima. Dama d'honor de la Bellesa del Foc.

- Monument: El amor a través de los tiempos, de López Bravo.

 1951,1952: no hi va haver plantà

 1953:

- President: José Garrido Ródenas.

- Bellesa: Paquita Lidón Botella. Dama d'honor de la Bellesa del Foc.

- Monument: Como ven la vida, de Ramón Marco

 1954,1955: no hi va haver plantà

 1956:

- President: José Garrido Ródenas.

- Bellesa: Paquita Verdú Julià.  Dama d'honor de la Bellesa del Foc.

- Monument: Realidades y leyendas del mar, de Sarabia i A. Hernández Gallego.

  BOCETO 1945

más información: Llibret 1997 Foguera Port d'Alacant (disponible en el racó)